Eines de Consulta Ràpida sobre el Diagnòstic, el Tractament i la Prevenció de la Tuberculosi

Preguntes i recomanacions

Diagnòstic de la Tuberculosi

PREGUNTES

1 Quina és la utilitat de la prova de la tuberculina per al diagnòstic de la infecció tuberculosa latent?
2 Quin rendiment diagnòstic tenen les tècniques de detecció d’interferó gamma (IGRA) per al diagnòstic de la infecció tuberculosa latent?
3 Quines són les característiques clíniques i radiològiques de la malaltia tuberculosa pulmonar en adults?
4 Quines són les característiques clíniques i radiològiques de la malaltia tuberculosa pulmonar en nens?
5 Quin rendiment diagnòstic tenen els distints mètodes d’obtenció de mostres per al diagnòstic de la tuberculosi pulmonar en adults i nens?
6 Quin rendiment diagnòstic té l’examen microscòpic de l’esput (bacil·loscòpia) i les seves diferents tècniques per al diagnòstic de la tuberculosi pulmonar?
7 Quin rendiment diagnòstic tenen el cultiu i les diferents tècniques de detecció directa del M. Tuberculosi en l’esput per al diagnòstic de la tuberculosi pulmonar?
8 Quin rendiment diagnòstic tenen els mètodes serològics per al diagnòstic de la tuberculosi pulmonar?
9 Quines són les característiques clíniques i radiològiques de la malaltia tuberculosa extrapulmonar?
10 Quin rendiment diagnòstic tenen els diferents mètodes per al diagnòstic de la tuberculosi extrapulmonar (pleural, meníngia, pericàrdica, ganglionar, abdominal)?
11 Quin rendiment diagnòstic tenen els diferents mètodes per al diagnòstic de la resistència als fàrmacs antituberculosos?

RECOMANACIONS

Diagnòstic de la infecció

F Per al diagnòstic d’infecció tuberculosa latent, es recomana la realització de la prova de la tuberculina en tots els casos.
La prova de la tuberculina haurà de ser practicada per personal entrenat per tal d’evitar errors, tant en la realització com en la lectura. A més a més, pot realitzar-se en nens a partir dels sis mesos d’edat.
D Tant en els casos d’una prova de la tuberculina amb resultat positiu en persones que han rebut vacunació BCG prèvia (especialment en els 15 anys anteriors), com en els de resultat negatiu (en persones amb immunosupressió i en nens menors de 5 anys), cal considerar la realització d’un test IGRA com a prova complementària.
En aquells pacients en els quals se sospita que la lectura de la prova de la tuberculina no serà possible, se suggereix realitzar un test IGRA i una radiografia de tòrax per tal de descartar tuberculosi activa.
Els tests IGRA s’han de realitzar en laboratoris amb controls de qualitat acreditats.

Diagnòstic de la tuberculosi pulmonar activa

F Cal sospitar clínicament que un pacient té tuberculosi pulmonar quan pateix tos de més de dues setmanes de durada, expectoració hemoptoica i febre d’origen desconegut.
F A tot aquell pacient amb tos persistent de més de tres setmanes de durada cal practicar-li una radiografia de tòrax per tal de descartar, entre d’altres patologies, la tuberculosi pulmonar.
D En els nens en contacte amb un pacient bacil·lífer, una prova de la tuberculina positiva, amb símptomes clínics i una radiografia de tòrax normal, es pot considerar de manera individualitzada la realització d’una tomografia computada. En els nens en contacte amb un pacient bacil·lífer, una prova de la tuberculina positiva, sense símptomes clínics i una radiografia de tòrax dubtosa, es pot considerar de manera individualitzada la realització d’una tomografia computada.
F En els pacients amb sospita clínica i radiològica de tuberculosi pulmonar, cal obtenir almenys tres mostres de secreció respiratòria (esput), preferiblement al matí. Cal enviar aquestes mostres al més aviat possible al laboratori de microbiologia per a la realització de bacil·loscòpia, cultiu de la mostra, identificació i proves de sensibilitat.
D En els casos en què no es pugui obtenir una mostra d’esput, es recomana l’obtenció de la mostra o bé a través de la inducció d’esput o bé mitjançant aspiraciò gàstrica. La fibrobroncoscòpia es recomana en aquells casos en què els altres mètodes no han estat eficients.
La sospita clínica i radiológica de tuberculosi pulmonar és suficient per a iniciar el tractament sense esperar el resultat del cultiu. Tot i això és aconsellable que se n’obtinguin les mostres d’esput abans d’iniciar el tractament.
D Es recomana el processament per centrifugació i homogeneïtzació química de les mostres d’esput obtingudes.
D Es recomana realitzar mètodes de tinció clàssics a més dels mètodes de fluorescència per a l’avaluació de la bacil·loscòpia de l’esput.
D Es recomana el cultiu en mètodes automatitzats en medi líquid a mès a més dels mètodes clàssics en medi sòlid.
Les tècniques de diagnòstic molecular o de bacteriòfags han de ser considerades com a tècniques de suport a les tècniques convencionals com la bacil·loscòpia o el cultiu.
D En els casos d’una elevada sospita clínica, cal considerar la realització de tècniques moleculars de detecció directa de mostra, conjuntament amb els mètodes clàssics de cultiu.
F Per al diagnòstic de la tuberculosi pulmonar es recomana no utilitzar els mètodes de diagnòstic serològic.
Cal realitzar les tècniques de diagnòstic molecular només en laboratoris reconeguts i amb sistemes de control de qualitat acreditats.

Diagnòstic de la tuberculosi extrapulmonar

És necessari un alt grau de sospita clínica per a no retardar el diagnòstic de tuberculosi extrapulmonar.
Cal valorar sempre la possibilitat de tuberculosi extrapulmonar en un pacient que presenta una síndrome constitucional (asténia, anoréxia i pérdua de pes), febre, sudoració nocturna amb signes i símptomes d’afectació orgànica local i que presenta una alteració de la immunitat o que ha patit una tuberculosi pulmonar.
F Es recomana obtenir, sempre que sigui possible, una mostra adequada del lloc afectat, si és necessari a través de biòpsia o punció-aspiració amb agulla fina, per a l’anàlisi histològica, la bacil·loscòpia i el cultiu.
És aconsellable dipositar la mostra obtinguda en un recipient sec i enviar-la al laboratori perquè sigui processada al més aviat possible. No s’ha de guardar tota la mostra en formol, ja que d’aquesta manera es podrien destruir els bacils.
F Es recomana realitzar diferents proves d’imatge, depenent de l’òrgan o sistema afectat, per al diagnòstic de sospita de tuberculosi extrapulmonar. A més a més, cal realitzar sempre una radiografia de tòrax per tal de descartar el component pulmonar.
F A més de l’estudi microbiològic i histològic de la mostra, es recomana realitzar alguna tècnica de diagnòstic ràpid en aquells casos en què l’inici d’un tractament hagi de ser precoç, com en els casos de meningitis tuberculosa o tuberculosi disseminada greu.

Diagnòstic de les resistències als fàrmacs antituberculosos

Se suggereix realitzar proves de sensibilitat als fàrmacs de primera línia en els aïllaments inicials de tots els pacients amb tuberculosi.
D Es recomana realitzar inicialment l’estudi de sensibilitat amb mètodes de determinació ràpida, que han de ser complementats amb mètodes clàssics o fenotípics, en aquells casos amb un risc elevat d’una possible resistència als fàrmacs antituberculosos, com en els de persones procedents de països d’alta endèmia o en els retractaments.
Les proves de sensibilitat per als fàrmacs de segona línia s’han de realitzar si es detecta resistència microbiològica o se sospita resistència clínica als fàrmacs de primera línia, com en el cas de fallada en la resposta inicial al tractament o després d’una recaiguda una vegada completat.
Els estudis de sensibilitat s’han de realitzar en laboratoris amb controls de qualitat acreditats.

Tractament de la Tuberculosi

PREGUNTES

12 En pacients (adults i nens) amb tuberculosi pulmonar, quina és la durada òptima del tractament antituberculós?
13 En pacients (adults i nens) amb tuberculosi pulmonar, són tan eficients les pautes intermitents com les pautes diàries?
14 L’administració de fàrmacs antituberculosos en combinació en dosis fixes és tan eficient com l’administraciò de fàrmacs individuals en el tractament de la tuberculosi pulmonar?
15 En pacients amb tuberculosi pulmonar, són tan eficients les pautes que inclouen rifabutina com les pautes amb rifampicina?
16 En pacients amb tuberculosi pulmonar, són eficients els corticosteroides afegits al tractament antituberculós?
17 Existeixen altres tractaments, farmacològics o no farmacològics, que siguin eficients per al tractament de la tuberculosi pulmonar?
18 En pacients (adults i nens) amb tuberculosi extrapulmonar de diferents localitzacions, quina és la durada òptima del tractament?
19 En pacients (adults i nens) amb tuberculosi extrapulmonar de diferents localitzacions, els corticosteroides afegits al tractament antituberculós redueixen la mortalitat o augmenten la probabilitat de curació?
20 En pacients amb tuberculosi osteoarticular, quins beneficis ofereix la cirurgia associada al tractament antituberculós?
21 En pacients amb tuberculosi pericàrdica, són beneficioses les diferents intervencions sobre el pericardi (pericardiocentesi o pericardiectomia)?
22 En pacients amb tuberculosi pulmonar, les pautes de tractament directament observades milloren el compliment del tractament o augmenten la probabilitat de curació respecte dels pacients que no segueixen aquesta estratègia?
23 En pacients amb tuberculosi, quines estratègies són efectives per augmentar l’adherència al tractament?
24 En pacients amb tuberculosi, el tractament directament observat augmenta l’adherència i les possibilitats de curació o redueix el risc de resistències al tractament?
25 Les persones amb infecció pel VIH presenten unes característiques i una evolució de la malaltia tuberculosa diferents de les persones no infectades per aquest virus?
26 El tractament de la tuberculosi en les persones amb infecció pel VIH presenta més recaigudes en comparació de les persones no infectades per aquest virus?
27 Les persones (adults i nens) amb tuberculosi i infecció pel VIH es beneficien d’una pauta més prolongada de tractament antituberculós?
28 En persones (adults i nens) amb tuberculosi i infecció pel VIH que requereixen tractament antituberculós i antiretroviral, quin és el maneig idoni d’aquests tractaments?
29 Quin és el maneig apropiat del tractament per a la malaltia tuberculosa en situacions especials (persones amb disfunció hepàtica, disfunció renal o dones embarassades)?
30 En els casos de tuberculosi multiresistent, és més beneficiós el tractament amb pautes estandarditzades que el tractament individualitzat?
31 Quin és el control idoni d’un pacient que inicia un tractament antituberculós?

RECOMANACIONS

Tractament de la malaltia tuberculosa pulmonar

Les persones a les quals se’ls ha diagnosticat tuberculosi pulmonar han de ser tractades i controlades per facultatius i personal sanitari amb experiència suficient en el maneig d’aquesta patologia.
F Es recomana tractar la majoria dels pacients amb tuberculosi pulmonar no tractada prèviament amb una pauta curta de sis mesos de durada. Aquesta ha de consistir en una fase inicial de dos mesos d’isoniazida, rifampicina, pirazinamida i etambutol, i una fase de manteniment de quatre mesos amb isoniazida i rifampicina.
D També existeixen altres pautes recomanades per al tractament de la tuberculosi pulmonar.
D Es recomana prolongar la durada del tractament fins als nou mesos en aquells pacients amb tuberculosi pulmonar cavitada i persistència del cultiu positiu una vegada finalitzada la fase inicial (dos mesos) del tractament.
Cal valorar la correcta adherència al tractament si una vegada finalitzada la fase inicial (dos mesos) es detecta un cultiu positiu.
F Si no hi ha contraindicacions específiques, es recomanen les mateixes pautes en el tractament inicial de la tuberculosi en nens que en la població adulta (amb les dosis adequades).
D En nens i adults es pot considerar el tractament intermitent (tres cops per setmana) durant la fase de manteniment si és directament observat, i si una vegada transcorreguts dos mesos de tractament el cultiu és negatiu.
F Es recomana no tractar amb pautes intermitents de dos cops per setmana.
D En persones adultes, es recomana el tractament amb les combinacions en dosis fixes de fármacs antituberculosos actualment comercialitzades, amb l’objectiu de reduir l’aparició de resisténcies i el nombre diari de medicacions.
D La rifabutina és una opció raonable si el pacient no tolera la rifampicina o si existeix un risc important d’interaccions amb d’altres fàrmacs, especialment els antiretrovirals.
D En certs casos de formes extenses de tuberculosi, es pot plantejar el tractament adjuvant amb corticosteroides.
F No es recomana el tractament amb d’altres teràpies adjuvants al tractament antituberculós, com les dietes riques en vitamines o oligoelements, la immunoteràpia o la radiació amb làser.
Cal realitzar un seguiment estricte de l’aparició d’hepatotoxicitat en els pacients que estiguin seguint un tractament antituberculós, especialment amb una malaltia hepàtica coneguda.

Tractament de la malaltia tuberculosa extrapulmonar

F Les pautes (fàrmacs i durada) del tractament dels pacients amb afectació tuberculosa pleural, ganglionar, òssia, vertebral o pericardíaca no ha de diferir de les pautes de tractament de la tuberculosi pulmonar.
D No es recomana tractar amb corticosteroides tots els pacients amb afectació tuberculosa pleural.
D En la tuberculosi pleural, cal considerar el tractament amb corticoste­roides amb l’objectiu d’obtenir una millora ràpida de la simptomatologia.
F Es recomana no practicar la cirurgia de forma rutinària en tots els pacients amb tuberculosi òssia.
D En els pacients amb afectació tuberculosa vertebral, cal considerar la cirurgia correctora o ortopèdica en els casos en què existeix un risc elevat de lesió medul·lar o inestabilitat de la columna amb l’objectiu d’aconseguir una estabilització mecànica.
D En funció de l’evolució clinicoradiològica dels pacients amb tuberculosi osteoarticular, es pot considerar una pauta més prolongada de fins a nou mesos de durada.
F Els pacients amb meningitis tuberculosa han de seguir una pauta més prolongada de fins a dotze mesos de durada.
F En els pacients amb meningitis tuberculosa estadi II i III, es recomana el tractament adjuvant amb corticosteroides durant la fase inicial (prednisolona 60 mg/dia durant quatre setmanes).
D En els nens amb meningitis tuberculosa, es recomana el tractament adjuvant amb corticosteroides durant la fase inicial (prednisolona 60 mg/dia durant quatre setmanes).
D En els nens amb meningitis tuberculosa i hidrocefàlia cal considerar la col·locació d’una derivació ventricular.
F En els pacients amb tuberculosis pericardíaca, es recomana el tractament adjuvant amb corticosteroides durant la fase inicial (prednisolona 60 mg/dia durant quatre setmanes).
F Es recomana no practicar pericardiocentesi de forma rutinària en els pacients amb pericarditis tuberculosa que presenten algun grau d’efu­sió pericàrdica.
D En els pacients amb pericarditis tuberculosa, es pot considerar la pericardiocentesi evacuadora en aquells casos en què existeixi el risc de tamponament pericàrdic o compromís funcional.

Supervisió del tractament

La responsabilitat de l’èxit del tractament ha de ser compartida entre els professionals sanitaris a càrrec dels pacients i les autoritats sanitàries que aporten els mitjans necessaris.
En tot aquell pacient amb tuberculosi que inicia un tractament antituberculós, cal valorar el grau d’adherència potencial al tractament i realitzar-ne un seguiment.
Cal motivar el pacient i destacar la importància d’aconseguir una adherència completa al tractament, tant de la infecció com de la tuberculosi activa.;
Les diferents estratègies per incrementar l’adherència han de ser individualitzades en cada cas i consensuades amb el pacient.
F No es recomana l’aplicació generalitzada de la teràpia directament observada en tots els pacients que reben tractament per a la tubercu­losi.
F Es recomanen pautes directament observades en certes situacions, com ara en pacients indigents, sense domicili fix, amb una sospita impor­tant de baix compliment, amb història prèvia de baix compliment, o en nens.
F Es recomanen diferents estratègies per tal d’incrementar l’adherència, com ara les cartes de recordatori, les trucades telefòniques, les intervencions educatives o les visites a domicili.

Tractament en grups especials

El maneig terapèutic de la tuberculosi en les persones amb infecció pel VIH ha de ser realitzat per un especialista en ambdues infeccions.
D En els pacients adults i nens amb infecció pel VIH i amb tuberculosi pulmonar no tractada prèviament, es recomana una pauta de sis mesos de durada amb isoniazida i rifampicina i complementada els dos primers mesos amb pirazinamida i etambutol.
F En les pautes de tractament de pacients amb tuberculosi i infecció pel VIH, es recomana mantenir la rifampicina sempre que sigui possible.
La introducció del tractament antiretroviral en un pacient que rep tractament antituberculós s’ha de valorar individualment, en funció de l’estat immunològic i amb l’objectiu d’evitar interaccions entre els tractaments.
En els pacients amb infecció pel VIH i > 350 limfòcits CD4, se suggereix realitzar primer el tractament antituberculós i introduir-hi, un cop completat, el tractament antiretroviral.
En els pacients amb infecció pel VIH i entre 200 i 350 limfòcits CD4, se suggereix introduir el tractament antiretroviral desprès dels dos primers mesos de tractament antituberculós.
En els pacients amb infecció pel VIH i < 200 CD4, se suggereix introduir el tractament antiretroviral entre les primeres dues i vuit setmanes del tractament antituberculós, si el pacient presenta una tolerància correcta.
En els nens, és raonable introduir el tractament antiretroviral entre les primeres dues i vuit setmanes del tractament antituberculós, havent valorat individualment l’estat immunològic del pacient i la conveniència del tractament conjunt. En cas de gravetat poden iniciar-se ambdues teràpies simultàniament.
D Es recomana la substituciò de la rifampicina per la rifabutina en una pauta antituberculosa de 18 mesos si existeix un risc elevat d’interaccions o amb el tractament antiretroviral.
El maneig dels pacients amb malaltia hepàtica crò:nica, l’ha de realitzar un especialista, sobretot si es troba en fases clíniques evolucionades.
Cal disposar d’una analítica amb la funció hepàtica abans d’iniciar el tractament antituberculós i repetir-la regularment, sobretot en aquells pacients amb un consum crònic d’alcohol, en tractament amb altres fàrmacs hepatotòxics, amb infecció crònica per virus de l’hepa­titis o pel VIH o amb una malaltia hepàtica coneguda.
L’estreptomicina i l’etambutol requereixen ajustar les dosis en els pacients amb insuficiència renal.
En la majoria dels casos, se suggereix realitzar un tractament antituberculós estàndard en les dones embarassades.

Principis generals del tractament de casos resistents

El maneig d’un pacient amb tuberculosi multiresistent l’ha de realitzar un especialista.
Les pautes de tractament de tuberculosi multiresistent han de constar d’un mínim de quatre fàrmacs als quals el pacient no hagi demostrat ser resistent.
F En els pacients amb tuberculosi multiresistent, es recomana una durada mínima del tractament de 18 mesos, seguint una pauta de tractament directament observat.
Es pot considerar que un pacient amb tuberculosi multiresistent s’ha curat si ha completat el primer any de tractament i presenta almenys cinc cultius negatius (presos mensualment).
F Es recomana realitzar l’estudi de sensibilitat en els casos de retractament.
En els pacients que abandonen el tractament durant menys d’un mes amb un seguiment complet, se suggereix reiniciar el tractament fins a completar la pauta.
En els pacients que abandonen el tractament durant mès d’un mes o amb una bacil·loscòpia positiva durant la interrupció, se suggereix iniciar de nou la pauta des de l’inici.

Seguiment del pacient

Si es disposa de l’experiència i dels mitjans suficients, el tractament, el control i l’aïllament de la majoria dels pacients amb tuberculosi pulmonar pot realitzar-se en l’àmbit de l’atenció primària.
Existeixen una sèrie de condicions clíniques en què s’aconsella un seguiment específic per atenció especialitzada i fins i tot l’ingrés hospitalari.
És important conèixer els centres especialitzats de referència de cada zona on s’ha de dirigir el pacient en cas d’estar indicat.
El seguiment de les persones que inicien tractament per a la tuberculo­si ha de consistir en un seguiment clínic, analític i microbiològic en les dues primeres setmanes, un posterior seguiment clínic mensual, analític i bacteriològic cada dos mesos i el control radiològic i bacteriològic un cop finalitzat el tractament.
En els casos amb alteracions analítiques i cultius positius després del segon mes, si se sospita alguna complicació o en nens, el seguiment clínic ha de ser encara més estricte.
En els pacients que presenten valors dels enzims hepátics cinc vegades superiors als valors normals, o amb signes i símptomes de colèstasi, cal interrompre tota la medicació amb potencial hepatotòxic i realitzar un estricte seguiment per tal de valorar la seva reintroducció o el canvi per pautes amb fàrmacs no hepatotòxics.
D En la majoria dels pacients no es recomana el seguiment clínic després d’haver completat correctament el tractament.

Prevenció de la Tuberculosi

PREGUNTES

32 Com s’ha de realitzar l’aïllament respiratori d’un pacient amb tuberculosi i capacitat contagiant?
33 Quines mesures cal adoptar per tal de disminuir la transmissió nosocomial de la tuberculosi?
34 En quines situacions cal iniciar un estudi convencional de contactes?
35 Com i en quines situacions es realitza la prova de la tuberculina o test IGRA en el context d’un estudi convencional de contactes?
36 Com s’han de valorar els resultats de la prova de la tuberculina en el context d’un estudi convencional de contactes?
37 Cal realitzar un cribatge poblacional de la infecció latent?
38 El tractament preventiu redueix el risc de desenvolupar la malaltia tuberculosa en persones amb un risc més elevat?
39 En persones amb la immunitat conservada, quin tractament és més efectiu, i amb quina durada, per tal de reduir el risc de desenvolupar la malaltia tuberculosa?
40 En persones amb la infecció pel VIH, quin tractament és més efectiu, i amb quina durada, per tal de reduir el risc de desenvolupar la malaltia tuberculosa?
41 En nens, quin tractament és més efectiu, i amb quina durada, per tal de reduir el risc de desenvolupar la malaltia tuberculosa?
42 S’ha de realitzar tractament per tal de reduir el risc de desenvolupar la malaltia tuberculosa en dones embarassades?
43 S’ha de realitzar tractament per tal de reduir el risc de desenvolupar la malaltia tuberculosa en un nadó d’una mare que pateix la malaltia?
44 En els contactes de casos amb tuberculosi multiresistent, quin tractament és efectiu per tal de reduir el risc de desenvolupar la malaltia tuberculosa?
45 Quina és la durada aproximada de l’efecte del tractament preventiu?
46 El tractament preventiu amb isoniazida augmenta el risc de casos amb resistència a aquest fàrmac?
47 Quina pauta de tractament preventiu presenta un major compliment?
48 Quin és el maneig adequat d’un pacient que presenta toxicitat hepàtica per isoniazida?
49 Quins altres fàrmacs o combinacions de fàrmacs sòn efectius per al tractament de la infecciò latent?
50 En quins casos cal iniciar un tractament per tal de prevenir la infecció tuberculosa latent en les persones sanes en contacte amb pacients amb tuberculosi activa?
51 Quina és l’eficàcia i la seguretat de la vacuna BCG en adults i nens?
52 Cal administrar la vacuna BCG al personal sanitari?

RECOMANACIONS

Mesures d’aïllament

F Els pacients amb tuberculosi pulmonar o laríngia han de romandre en aïllament respiratori, mentre se sospiti una capacitat contagiant.
D Es pot realitzar l’aïllament respiratori en el domicili sempre que sigui possible, excepte en els casos de malaltia greu o amb complicacions.
Tots els centres sanitaris han de disposar d’una sèrie de mesures (organitzatives i estructurals) orientades a disminuir la transmissió nosocomial de la tuberculosi.
De manera complementària a aquestes mesures, els pacients amb tuberculosi en els quals se sospiti una capacitat contagiant han d’utilitzar una màscara quirùrgica mentre estiguin en zones comunes dels centres sanitaris.
El personal sanitari que treballi en àrees de risc ha de realitzar-se una prova de la tuberculina en el moment de la incorporació laboral i periòdicament si la prova és negativa.

Estudi convencional de contactes

F Es recomana iniciar precoçment un estudi de contactes davant del diagnóstic de tuberculosi pulmonar, pleural o laríngia, el qual serà prioritari en les formes més contagioses, com ara formes pulmonars cavitades i/o amb bacil·loscòpia d’esput positiva.
L’estudi de contactes ha de constar d’una història clínica, la prova de la tuberculina als contactes de prioritat alta i mitja, i una radiografia de tòrax als positius a la prova de tuberculina per tal de descartar la malaltia.
En el context d’un estudi de contactes, es considerarà que la prova de la tuberculina és positiva quan presenti una induració ≤ 5 mm, independentment de l’antecedent d’haver rebut la vacuna BCG.
Cal repetir la prova de la tuberculina només si ha estat negativa i han transcorregut menys de vuit setmanes des de l’últim contacte.
Es recomana un test IGRA com a complement a la prova de la tuberculina si aquesta ha estat positiva en persones que han rebut vacunació amb BCG prèvia (especialment en els 15 anys anteriors); o bé si ha estat negativa en persones amb algun tipus d’immunosupressió i en nens menors de 5 anys.

Tractament de la infecció tuberculosa latent

F Es recomana no practicar la prova de la tuberculina en la població amb un risc baix d’infecció per al cribatge de la infecció tuberculosa latent.
F En la majoria de les persones immunocompetents amb una prova de la tuberculina positiva, es recomana administrar isoniazida durant un mínim de sis mesos per a la prevenció de la tuberculosi.
F En les persones amb una prova de la tuberculina positiva i un risc alt de desenvolupar una tuberculosi, es recomana administrar isoniazida durant nou mesos.
F Per a la prevenció de la tuberculosi es recomana no emprar la pauta de 12 mesos de durada.
F En les persones immunocompetents es recomana no emprar la rifampicina juntament amb pirazinamida a causa de la seva toxicitat elevada.
D Pautes alternatives, com ara la combinació de rifampicina i isoniazida (tres mesos) o la rifampicina sola (quatre mesos), també es recomanen per a la prevenció de la tuberculosi.
D Davant d’una possible resistència a la isoniazida en el cas índex, es recomana el tractament dels contactes amb rifampicina durant quatre mesos.
F En les persones amb una prova de la tuberculina positiva i infecció pel VIH es recomana administrar isoniazida durant un mínim de nou mesos per a la prevenció de la tuberculosi.
D En les persones amb una prova de la tuberculina positiva i infecció pel VIH, la combinació de rifampicina i isoniazida (3 mesos) també es recomana per a la prevenció de la tuberculosi.
D En els pacients amb una prova de la tuberculina positiva i infecció pel VIH, es pot considerar la combinació de rifampicina i pirazinamida (dos mesos).
D En nens i adolescents amb una prova de la tuberculina positiva, es recomana el tractament, amb les dosis adequades, amb alguna de les pautes utilitzades habitualment en adults per a la prevenció de la tuberculosi.
En els lactants nascuts de mare amb tuberculosi pulmonar i amb una bacil·loscòpia positiva, se suggereix la profilaxi amb isoniazida durant sis mesos, a més de l’ús de màscara fins que la mare deixi de ser contagiosa, o la separació del nadó si se sospita el desenvolupament de resistència.
En les dones embarassades, independentment de l’edat gestacional, amb tuberculina positiva recent (menys de dos anys) després del contacte amb un pacient bacil·lífer, se suggereix administrar isoniazida amb suplements de vitamina B6.
D Es recomana no iniciar el tractament de la infecció latent en els contactes dels malalts amb tuberculosi multiresistent.
Cal adoptar una actitud activa per valorar i estimular l’adherència durant tot el tractament. En els casos de tractament amb pautes intermitents, caldria adoptar una estratègia d’observació directa de la presa de medicació.
Cal realitzar un seguiment analític cada dos mesos de la funció hepàtica en les persones que reben tractament d’infecció tuberculosa latent, sobretot amb isoniazida.
D Es recomana la profilaxi primària amb isoniazida (300 mg/dia o 5 mg/kg/ dia) durant un període de vuit a dotze setmanes en nens amb una edat inferior als 5 anys, persones amb la infecció per VIH o amb alteració del sistema immunitari que han tingut contacte amb pacients amb capacitat contagiosa.

Vacunació

F En el nostre entorn, es recomana no administrar la vacuna BCG de forma sistemàtica.
Se suggereix la vacunació BCG en personal sanitari o en aquell en què, existint un risc alt de transmissió de tuberculosi multiresistent, les altres estratègies de control no puguin ser implantades o hagin fracassat.
No s’ha d’administrar la vacuna BCG en persones que ja estan infectades.
No s’ha de descartar el diagnòstic de tuberculosi en una persona vacunada que presenti clínica suggestiva d’aquesta malaltia.

Darrera actualització: abril 2011

Ministerio de Ciencia e InnovacionLogo del Ministerio de Sanidad y Política SocialLogo del Plan de Calidad del Sistema Nacional de SaludLogo de Generalitat de Catalunya Departament de Salut

Copyright (Cast) | Ajuda (Cast) | Mapa (Cast)